"A nivell global estem veient la polèmica per la publicació de caricatures
de Mahoma. Els ultraconservaodors i fonamentalistes islàmics han atacat
violentament la llibertat d'expressió que tant ens va costar guanyar. A
Europa fa temps que hem separat Esglèsia d'Estat i la tradició laïca i
democràtica occidental ens permet de criticar allò que vullgam. Eixa és la
sagrada base de la nostra civilització i de tot el món lliure, amenaçat un
altre cop per la barbàrie integrista."

Tot això que heu llegit és el que escriuria si fòra de la corda de Pilar
Rahola. Només amb un poc més de rancúnia i provocació ja hi seria dels de
Jiménez Losantos. Però no, jo no sóc un gran periodista a sou del Poder.
Des de la humiltat de ser un treballador més, u no pot compartir els
mateixos interessos ni valors.

El que des del Poder s'ha plantejat com una nova batalla per la llibertat
d'expressió (dels poderosos occidentals contra els tercermundistes) no és
ni menys ni més que el penúltim eslabó d'una batalla propagandística per
difondre l'odi. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, els governs dels
Estats Units, Gran Bretanya i Israel van crear l'estratègia de xoc de
civilitzacions. L'objectiu de la qual és el manteniment de l'hegemonia
(Project for a New American Century) i el sotmetiment no només del tercer
món, sinó dels creixents rivals: la Unió Europea, Xina, Índia i Rússia.

Per dominar a les altres potències emergents cal controlar els recursos
naturals. Per això totes les guerres des de 1991. I el mitjà:(l'excusa) la
guerra contra el terrorisme islàmic, l'amenaça global que unifique el món
sota el paraigües protector nord-americà i permetisca d'invaïr Àsia
Central i Orient Mitjà. Des d'aleshores, ja es compten per milions les
víctimes àrabs i musulmanes exterminades a Bòsnia, Txetxènia, Kaixmir,
Palestina o a l'Iraq. Els atacs contra els marroquins i algerians pels
grups neonazis i policials a Europa també es van sumant. Avui en dia
existeix l'inimaginable des de la segona guerra mundial: camps de
concentració i tortura només per a musulmans a Guantánamo i Abu Ghraib.
Sense contar les nombroses presons secretes amagades per tot el món. Des
de l'onze de setembre, les desaparicions, detencions i agressions als
musulmans d'Estats Units són ja incomptables.

La campanya propagandística perfectament dissenyada, planificada i
executada, ha aconseguit que associem a 1.500 milions de persones
musulmanes amb el terror, el mal i la barbàrie. Qui no associa
automàticament homes-bomba, vels, fonamentalisme, maltractaments a la
dona, talibans, Bin Laden, suïcides, terrorisme, 11S, 11M... quan pensa en
l'Islam o els àrabs? La realitat és que és inevitable. Tots nosaltres hem
rebut el major bombardeig mediàtic des de... els anys trenta...

Perqué aquesta no és sinó una reedició de la campanya d'odi étnic, racial
i religiós llançada per Goebbels contra els jueus europeus. És l'herència
del racisme i l'antisemitisme occidental avui transmutat en islamofòbia.
Des de la consideració de subhumans als no-occidentals durant l'etapa de
la colonització a Àfrica, Àsia i Amèrica fins a l'holocaust nazi només hi
ha un desenvolupament lògic d'una mentalitat criminal. Si finalment es va
poder realitzar el crim més cruel i brutal de la història com va ser
l'extermini industrial de milions d'innocents per part dels alemanys, açò
va poder succeïr després d'anys de propaganda i deshumanització del jueu.
I és que es va fer exactament el mateix que ara: durant anys i anys es van
llençar als mitjans de comunicació alemanys notícies manipulades o falses
per criminalitzar les comunitats jueves d'Europa responsabilitzant-les de
tots els mals. Però sobretot assenyalant-les com a la major amenaça per a
la civilització occidental. Per tant, per defensar-se, els alemanys tenien
que exterminar-los. A tots. Xiquets inclosos. Aquesta mentalitat diabòlica
dels alemanys és la que avui ens presenten els neoconservadors i els seus
serfs liberals-progressistes. L'Islam i els musulmans són la major amenaça
per a Occident i cal lluitar amb tots els mitjans contra ells. Com amb els
jueus, l'argument pareixeria ridícul: els sotmesos, dividits i empobrits
musulmans una amenaça? Per favor, però si no són capaços de controlar ni
els seus propis països... És el mateix que es deia de Vietnam, de Cuba o
Nicaragua: que poc menys que anaven a invaïr els Estats Units. I sí, seria
ridícul sinó fòra per l'amarg record de l'holocaust antisemita o de les
milions de víctimes causades per la croada anticomunista.

I es que no és casual que l'espurna la llançara el periòdic
Jyllands-Posten. Aquest periòdic està lligat a l'extrema dreta
neoconservadora i anti-immigrant. No es casualitat que estiga lligat al
Partit Popular danés, xenòfob i pro-americà. Res en la política és
casualitat. Tal i com va dir el premi Nòbel Günter Grass: "els dibuixos
recorden molt als d'un famós periòdic alemany en els temps nazis, Der
Strümer, va publicar caricatures antisemites del mateix estil". És a dir,
un eslabó més de la campanya.

Doncs sí, entre els massacrats del món àrab i musulmà no va fer massa
gràcia que les forces imperials es rigueren de la seua cultura igualant
els seus sentiments al terrorisme. És el que venen fent els espanyolistes
amb bascos, catalans i valencians des de fa molt de temps. I a nosaltres
tampoc ens fa gràcia. No cremem amabaixades, clar. Però és que els nostres
pobles no sumen milions d'assassinats.

Afortunadament, després de l'holocaust es van generar legislacions contra
l'apologia del genocidi i en concret de l'antisemitisme, claus per a que
mai més es puguera repetir. Igual que els progressistes van lluitar colze
amb colze en la resistència per defensar els jueus perseguits a Europa,
ara el nostre compromís és amb els perseguits, els nous jueus: els
musulmans i àrabs. En aquest combat es dibuixa la ratlla entre la
resistència, els demòcrates, els progressistes i el nou totalitarisme. En
aquesta batalla ens ho juguem tot, perqué com deia Brecht: primer van ser
els jueus, ara són els musulmans i demà serem nosaltres.

No oblidem que els islamòfobs d'avui són els antisemites d'ahir.