Altres vegades he expressat la lamentable situació d’alguns serveis ciutadans a Vinaròs, però quan les deficiències de determinats serveis són un atemptat a la integritat física de les persones aleshores les negligència dels nostres polítics les podem considerar com un delicte, estiga o no tipificat dins del codi penal.

Dues dones d’uns 72 anys van ser atropellades en un encreuament de la ciutat. Baixaven de fer-se unes proves a l’Hospital Comarcal. Ara han passat a engrossir l’esgarrifosa llista de víctimes que va deixant dia rere dia la N-340 i els seus accesos.

Enganxada enmig de la via pública, trobo la fotocòpia d’una notícia on es parla de les demandes que fan veïns del Camí Fondo per a que siga reposada una senyal d’stop i la resposta que dóna l’Alcalde: la senyal no fa falta.
Quantes víctimes són necessàries per a conseguir millorar la nostra xarxa viària?

Jo, com molts treballador@s i veïn@s dels afores de Vinaròs, continuamen passem per camins i encreuaments mal senyalitzats, mal “dissenyats” (on la “ordenació urbana” brilla per la seua absència), en pèsim estat de conservació, inundables,... i aquí ja no parlem tan sols del que afecta a la N-340, mai prou denunciada, sinó de carrers i camins que són competència municipal.

Tan costa vetllar per la vida dels ciutadans i dels seus vehicles intentant paliar la perillositat en la ordenació viària. O és que sempre cal que s’execute un PAI a costa dels propietaris (i a benefici de les immobiliàries) per a poder tenir uns camins i uns carrers en condicions?
Potser és que una adequada ordenació viària no dóna beneficis a qui n’ha de donar, potser no es protesta prou i ja se sap, “qui no plora, no mama”, potser és que “no fa falta”. O potser, i segurament, és que són camins que ell@s, els responsables, no fan servir. Fins que un dia, excepcionalment, eixos mateixos responsables es troben encastats entre un munt de ferralla i amb la sort, si la tenen, de poder-ho contar.

I és que a Vinaròs, si em permeten la expressió, hom pot arribar a la conclusió de que les coses se fan amb la part del cos que servix per a fer les grans cagades.
Sense voler ofendre a ningú “en particular”.

Jordi Conesa.