Sant Rafael del Riu, Sant Jordi, Xert, Vinaròs, Santa Magdalena de Polpis, Alcalà de Xivert, Peníscola i Borriol són alguns dels municipis castellonencs que han vist entrar als seus ajuntaments grans negocis immobiliaris lligats a camps de golf. Tots han impulsat requalificacions de milions de metres quadrats de sòl rústic per permetre que prosperen els projectes i amb ells les arques municipals.

Per als defensors, és la sortida a l’estancament econòmic enlluernats per les possibilitats turístiques i uns “ingressos descomunals”. Per als detractors, la destrucció massiva no només d’espais naturals, sinó de la pròpia idiosincràsia. La majoria d’aquests municipis estan governats pel Partit Popular, tot i que també algun alcalde socialista defensa el dret a menjar d’un pastís gegant i suculent.

Sant Jordi va ser un dels municipis pioners en la cursa urbanisticogolfística que recorre a tota la costa mediterrània. El seu alcalde, Luis Tena, es mostra orgullós d’haver pres avantatge, i ara espera captar un nou impuls amb la construcció d’altres dos camps de golf que s’envoltaran de 3.700 habitatges. En suma, 4.500.000 de m2 de terrenys abans dedicats a l’agricultura. Tena, amic íntim del polèmic president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, disposa enguany d’un pressupost municipal de tres milions d’euros perquè els seus 800 veïns, a més de la rebaixa “de quatre o cinc impostos”, puguen gaudir també de millores als carrers i de nous equipaments. Només l’actual camp de golf que hi ha al terme municipal de Sant Jordi, el Panorámica, li va deixar el 2005 un milió d’euros en llicències d’obres i 300.000 euros en impostos de béns immobles (IBI). Assegura que abans de concedir la llicència d’obres demana als promotors “que busquen aigua” tot posant com a exemple el funcionament de Panorámica: “les basses, amb capacitat per recollir tretze milions de metres cúbics d’aigua de pluja, i les depuradores serveixen per haver d’agafar la menor quantitat d’aigua possible del pou”.

On tampoc tenen problemes d’aigua, segons remarca el seu alcalde, és a Sant Rafael del Riu. A pocs quilòmetres de Sant Jordi es troba aquesta petita localitat en què el projecte d’un camp de golf envoltat de 2.700 habitatges ha sigut rebut com la grossa de Nadal. Traient-li importància al fet de tindre al terme veí equipaments de característiques similars, l’alcalde popular, Domingo Giner, calcula que es podrien crear “fins a setanta llocs de treball”. De fet, un camp de golf és per a Giner la solució al despoblament que està sofrint el municipi en els darrers anys i una sortida professional per al jovent local. Si ve sembla que els populars coincideixen en donar suport a aquest tipus de construccions, els socialistes es mostren més dividits.

Després de fer-se públic l’interès per la zona de Sòl de Riu, al terme de Vinaròs limítrof amb Alcanar, com a futura zona residencial amb camp de golf inclòs alguns polítics socialistes del nord de Castelló han manifestat el seu desacord amb l’Ajuntament de Vinaròs –encapçalat per l'independent Javier Balada– per haver donat suport a la iniciativa. “No em sembla bé perquè la costa ja està prou saturada”, explicava el regidor del PSPV de l’Ajuntament de Xert, Paco Torres. El seu model de creixement, en aquest cas a l’interior del nord de Castelló, no coincideix amb el de Vinaròs sinó que la seua aposta comença per potenciar altres actius com ara les cases de pagès o les oliveres mil·lenàries.

FINS A 35 EUROS EL M2

La postura dels ajuntaments és ben vista per la gran majoria de ciutadans, alguns dels quals veuen aterrar fortunes per terrenys que, de tindre un preu d’entre 1 i 2 euros per metre quadrat passen a valdre, als ulls dels compradors, 6 i 7 euros i, si esperen prou, els poden vendre tranquil·lament a 35 €/m2. “La gent que està instal·lada al territori vol camps de golf perquè revaloritzen enormement les seues parcel·les, i per això se senten poques veus crítiques, al contrari, els sembla fantàstic perquè cadascú de la seua propietat privada en vol traure el màxim rendiment”, explica Enrique Luque, portaveu d’Apal-Ecologistes en Acció, qui equipara la febre urbanística castellonenca amb “la destrucció del nostre propi Amazones”. Segons Luque, les conseqüències són “una barbaritat” en molts aspectes. Entre elles, “l’especulació brutal del sòl, les requalificacions massives de terrenys, els impactes en la biodiversitat, el canvi de la cultura agrícola i la depredació dels recursos hídrics”. La majoria de promotors asseguren que l’aigua, que es destinarà no només per regar els camps de golf (un camp necessita de mitjana uns 1.800 m3 d’aigua al dia, quan una família consumeix per terme mitjà 200 m3 cada any), sinó per subministrar-ne als milers d’habitatges projectats, arribarà dels pous i les depuradores.

Els grups ecologistes rebutgen aquesta nova hipoteca per als aqüífers en alguns casos sobreexplotats i en una crisi hídrica, aclamada en els darrers anys, que no apunta millores. Tampoc es creuen “la trampa” de les depuradores. “Tots sabem que primer es posa en marxa el camp de golf, i aquest serveix després de reclam per vendre els habitatges, però mentre això no passa i aquestes no aporten aigua depurada, el reg ve dels pous”, assegura Luque. De vegades, no existeix ni l’autorització de la Confederació Hidrogràfica. “La teoria ideal és que l’aigua es recicla i serveix per regar aquests complexos, però no sempre passa així perquè en molts casos es llança, i d’altra banda, és tot una fal·làcia, perquè s’emparen en habitatges per subministrar aigua a la gespa, però en realitat abans que existís el camp aquestes urbanitzacions no existien i, per tant, s’estan creant noves necessitats d’aigua”, adverteix Joaquim Esteller, portaveu de l’organització ecologista Gepec. Així, en un terreny on hi havia un consum mínim d’aigua per a l’agricultura, aquest es dispara per abastir milers d’habitatges. Segons Esteller, “en un futur immediat la situació pot ser abordable, però a la llarga es crearà un dèficit estructural d’aigua com ja ha passat a Alacant i a Múrcia, i el pronòstic per als pròxims anys és de sequera”. Hi ha una altra font de subministrament que ronda pel cap d’Esteller: “Pensant malament també es podria sospitar que en el futur reclamaran aigua del canal Xerta-Sénia, i per això creiem que deixar la fi del canal a la frontera és perillós, és com una llaminadura, perquè en qualsevol moment es pot demanar un perllogament de la conducció”. Aquesta sospita fa temps que ha sembrat l’alerta a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que lluita per negociar amb el govern les garanties de vet perquè el projecte de regadiu no acabe transformant-se en un transvasament cap al nord de Castelló.