Economia.
La economia de Vinaròs es basa en la indústria (principalment del moble), la construcció (amb continu aflorament d’immobiliàries-promotores-constructores), el conreu de cítrics i el turisme (indústria hostalera, comerç,...).
Les places hoteleres són escasses però hi ha una important oferta d’apartaments i cases que es lloguen durant tot l’any i especialment els mesos d’estiu.
Com a ciutat costanera, tradicionalment la pesca també havia estat un sector important però la seua flota pesquera va minvant a conseqüència dels obstacles amb que es va trobant el sector.

El Port.
El port de Vinaròs, depenent de Ports de Castelló, havia estat un dels més importants de l’estat espanyol però actualment es troba en un estat de degradació al que s’intenta posar remei, principalment atenent al seu ús esportiu i turístic.

La pressió immobiliària.
Com qualsevol ciutat costanera d'avui dia, Vinaròs suporta una gran pressió de les promotores-constructores immobiliàries traduïda en diner "fàcil" per al consistori i per als mateixos polítics. Això ha comportat un creixement desmesurat en la densitat de població dins del casc urbà, amb tots els problemes que això comporta i amb la destrucció de molt patrimoni històric de la ciutat: edificis emblemàtics que no s'han cuidat i que s'han enderrocat sense massa contemplacions. Molt criticada va ser la destrucció de l'antic Convent de Sant Francesc, un gran edifici que havia sigut Maternitat, així se'l coneixia, i que a principis dels 90 habia estat ocupat per grups de joves com a Ateneu Popular. Un gran espai que amb el temps, i les inversions, s'hauria pogut convertir en un bon Casal Cultural. Però la pressió immobiliària (i val a dir, els interessos particulars dels polítics, o la seua limitada visió de futur, una cosa val per l'altra) no té massa aturadors que eviten la destrucció del patrimoni urbà, dels espais naturals costaners o del que face falta.

L'escassa vertebració social.
A diferència de temps passats (i potser ens hauriem de remuntar a principis del s.XX), actualment l'associacionisme a Vinaròs és més aviat pobre. Hi ha col·lectius però no disposen de prou recursos, ni de la deguda atenció per part del consistori, per a poder desenvolupar-se adequadament. Tot plegat dóna com a resultat una ciutat socialment desvertebrada, apàtica pel que fa a reivindicacions d'abast social. Sempre hi ha alguna que altra excepció, però eixa és la tònica dominant. Punt i a part seria el tema de les comparses de Carnaval les quals serien pràcticament les vertebradores de dinàmiques socials d'abast considerable però fins ara, això sí, circunscrites al seu caràcter festero i lúdic.

La moguda grafitera.
Un fet que crida especialment l’atenció passejant per Vinaròs és la proliferació de grafits amb una qualitat excepcional.
L’artista grafiter Chile ha estat un dels principals impulsors d’aquesta activitat local i les seues obres vesteixen gran part dels murs de la ciutat.