Sant Antoni (17 de gener)– Caixa Vinaròs organitza el dinar a l’ermita. La vigília són molt tradicionals les fogueres a qualsevol racó de la ciutat. De fet, les conegudes “santantonades” són molt populars al Maestrat i a la veïna comarca dels Ports. I els Balls de Sant Antoni tenen també molta tradició als pobles de la banda de Catalunya.

Sant Canut (19 de gener)– És la vigília de Sant Sebastià. Es tracta d’un costum establert fa uns vint-i-cinc anys per un grups de joves de Vinaròs. Al recinte de l’ermita es muntaven diversos “xiringuitos” a compte de cada colla o penya, amb servei de bar i música. Molts joves passaven tota la nit de festa fins a l’eixida del sol a base de les populars “cremaetes” (cafè amb rom cremat, sucre, peladisses de llimona i grans de cafè). Darrerament la festa anà degenerant pels obstacles que hi va anar posant l’Ajuntament, l’Associació de Pubs i Discos va prendre el protagonisme a les colles fins que fa poc l’Ajuntament va prohibir els “xiringuitos”.

Sant Sebastià (20 de gener) – Un dels patrons locals (patró també dels pescadors). Gairebé tota la població puja a la ermita, molts en romeria acompanyant la relíquia del sant (pel que es diu, un dit de Sant Sebastià ficat en una urna). A l’entorn de la ermita de Sant Sebastià i de la Misericòrdia es cuinen les tradicionals paelles.

El Carnaval – Junt amb els coneguts llangostins, és el que més es promociona de la ciutat. Sustentat en el treball de les comparses (una trentena) i el COC (Comissió Organitzadora del Carnaval), amb el patrocini de l’Ajuntament i altres , el Carnaval de Vinaròs és una setmana de festa grossa (tot i ser dies laborables).
Com en molts altres llocs del nostre país, el Carnaval de Vinaròs, en la seua etapa recent, començà a agafar embranzida a partir de la transició a la democràcia. Inicialment van ser grups de joves que per iniciativa pròpia van muntar alguna rua festiva. Amb el temps el Carnaval s’ha anat institucionalitzant i establint les seues regles fins al punt de que, des de la COC, es rebutja qualsevol referència política per part de les comparses o, com va passar fa uns anys, amb el ninot que representa Carnestoltes, fet que sorprèn si atenem a la tradició europea del carnaval. Però a Vinaròs el que es pren oficialment com a model és la imatge més estereotipada dels carnavals brasilers, i això condiciona la seua estètica, la seua organització...i els seus continguts. Tant se val, tot i tractant-se d’un carnaval en bona mesura desnaturalitzat, la gent de Vinaròs surt a “xalar”, com diuen per aquí, i sempre hi haurà qui surtiga de les regles i es munte el seu propi carnaval. Això sí, la gent que surt a desfilar en les dues grans rues que s'organitzen, dissabte i diumenge, s'han d'omplir de valor (i d'altres coses) per a suportar durant vàries hores les inclemències del temps tot abillats "a lo brasileiro".

Festes de Sant Joan i Sant Pere – Són les festes més importants de Vinaròs. Normalment abasten des de la vigília de Sant Joan fins a primers de juliol. Uns deu dies on es fan múltiples actes (normalment amb carpes llogades a l’empresa local Espectacles Maestrat la qual ha tingut amb Vinaròs una important font d’ingressos per a la seua creació i posterior desenvolupament). Entre els actes, destaquen la Fira de Maquinària Agrícola (al recinte portuari), els Concerts a la Carpa Jove (Platja d’El Fortí) i la gran traca diària pels carrers més cèntrics. La nit de Sant Joan és la nit en que tradicionalment es fa el primer bany a la mar.

La Verge del Carme (17 de juliol) - La gran festa dels pescadors amb missa a la llotja i processó marítima on molta gent, inclosa la banda de música, acompanya els mariners a rendir tribut a la mar.

Festes del Llangostí (agost) – Amb la programació d’actes durant el mes d’agost i on hi col•laboren importants entitats locals (Caixa Vinaròs, Ball de Dimonis, Associació de Músics,...)

Santa Catalina (25 de novembre)– Festa per excel•lència de tots els escolars de Vinaròs, cel•lebrada també en altres pobles del contorn. Amb molts elements tradicionals. Se composen lloes a Santa Catalina i a Sant Nicolau, com a patrons de les xiques i els xics.

A tot aquest seguit de festes caldria afegir la Setmana Solidària (que organitza tots els anys l’Escola d’Adults “Llibertat”), la Feria d’Abril (des de fa molt poc, al Passeig Marítim), la Fira del Llibre (també des de fa poc), la Commemoració de la Carta Pobla (ídem), la Setmana Santa (amb les processons de rigor),...