Introducció.

La Guerra Civil Espanyola va ser la primera en la història de la humanitat en què la població civil va esdevenir objectiu militar per si mateix. Fins aleshores les guerres es guanyaven bàsicament en els fronts de batalla i, efectivament, les hostilitats bèl·liques es desenvolupaven sobretot en les línees dels fronts i la població civil només es veia afectada indirectament pels combats.
Però a la Guerra del 1936 la població civil es convertí també en objectiu militar, com ho demostren els bombardejos sistemàtics a què foren sotmeses moltes ciutats. Només cal recordar la destrucció de Guernika o els atacs contra Barcelona.

La Guerra Civil va tenir una dimensió d'enfrontament nacionalitari. El bàndol revoltat es qualificava de "nacional", fonamentat en un nacionalisme excloent i radical. Pretenia consolidar Espanya com un estat nació capitalista. Qualsevol altre projecte o realitat nacional exigia la seva aniquilació.
Els "nacionals" van entendre que la guerra era també un enfrontament amb el País Basc i Catalunya, territoris que havien traït Espanya i que donaven suport a la legalitat republicana.
A la batalla de l'Ebre es jugava el destí de dos models constructius d'Espanya. Un d'ells, l'integrista, caciquil, conservador, antidemocràtic i espanyolista. L'altre, de tipus democràtic, pretenia l'impuls del progrés social i respectar els drets de les nacionalitats històriques.

L'abril de 1938 l'exèrcit franquista ocupava Lleida, Tortosa i Gandesa, i exercint un setge aeri de Catalunya, amb bombardejos sistemàtics sobre Barcelona. A tot això cal afegir la manca d'aliments i el prop de mig milió de refugiats arribats de les zones ocupades per l'exèrcit franquista.
Malgrat tot, durant la primavera del 1938 els exèrcits republicans a Catalunya es reorganitzaren. Hi havia la possibilitat de passar a l'ofensiva. Es podia colpir a l'enemic i salvar València, dins d'un context internacional que preludiava una pugna entre les democràcies i l'Alemanya de Hitler. Es podia guanyar en el camp de batalla i, sobretot, en els escenaris diplomàtics.

En la batalla de l'Ebre es donaren els combats més brutals de tota la Guerra Civil. Mentre es resistien les embranzides franquistes, els altres fornts republicans restaven inactius i la frontera amb França es mantenia tancada.
La derrota final a l'Ebre implicà l'esfondrament de Catalunya, la repressió política, econòmica i cultural va ser inexorable. Els vençuts i tots els qui lluitaren a l'Ebre en defensa de la República restaren submergits, malgrat la nostra memòria col·lectiva, i encara avui es recorden els fets de la batalla com una veritable i sovint aterridora gesta.

Extractes de l'article de Joan Santacana (Universitat de Barcelona)