Extractes de la novel·la "No Logo", de Noemi Klein


Busca al web:



altres infos:

 
 
 

Ara hi ha 27 milions de persones a tot el món que viuen entre parèntesi.

..Els directors de marca es consideren productors de cultura i homes sensibles i els productors de cultura adopten les despiatades tàctiques comercials dels directors de marca.

...Els dibuixos animats i els anuncis de les hamburgueseries parlen als nens amb una veu tan seductora que els pares no poden competir amb ella...els personatges televisius i cinematogràfics que anuncien joguines, cereals i menjars han arribat a ser una industria que mou 16.100 milions de dòlars anuals. (New York Times, 1998).

....El veritable significat d´una marca d´estil de vida és: pots viure tota la teva a dins d´ella.

...Els grans senyors feudals de les marques busquen clients que aspirin a ser els seus serfs.

...Tot ha canviat molt des de la caiguda del Mur de Berlín, quant segons la retòrica dels grans empresaris periodístics els seus productes culturals portarien la torxa de la llibertat als regímens autoritaris. No només sembla que hagin abandonat eixa missió per afavorir llurs interessos econòmics, sinó que allò que difonen ara les empreses més decidides a la globalització pot ser la torxa de l´autoritarisme.

...Quan no podem respondre al discurs d´entitats que tenen poder cultural i polític, aleshores els mateixos fonaments de la llibertat d´expressió i de la societat democràtica són amenaçats.

...Sembla que per més que interessos privats imitin i ,fins i tot, millorin l´aspecte i l´atmosfera dels espais públics, sempre deixen al descobert les tendències restrictives de la privatització...també dins dels espais públics patrocinats per marques...mentre més es venen els espais públics a les empreses o més els imposen les seves marques, més obligats ens veiem els ciutadans a acceptar les normes corporatives per a accedir a la nostra pròpia cultura.

La llibertat sense opcions és un regal del diable.

...Les multinacionals de les marques -Levi´s, Nike, Champion, Wal-Mart, Reebok, The Gap, IBM, General Motors,...- no deixen de repetir que en el fons són com qualsevol de nosaltres: caçadors d´oportunitats...
No els interessa de quina forma s´aconsegueix la reducció del preus: la construcció de fàbriques, maquinària i contractació de mà d´obra barata,...queden a cura d´altris.