|
El pressupost de la CIA és
de 4 bilions de pessetes anuals
(abans de l´11-S).
......Alemanya
pretén invertir dos
bilions en la compra de l´avió de combat
europeu.
Uns empresaris mallorquins
van pensar a gastar 3.000 milions de pessetes
per comprar un iot nou al rei d´Espanya.
....Amb 2
milions de pessetes n´hi hauria suficient per muntar
un hospital a certes zones de països en desenvolupament.
L´OMS calcula que cada any es podria evitar
al món la mort de 2 milions de
nens amb vacunes fácilment accessibles als països
desenvolupats.
El 1998, cada família francesa va gastar una mitjana
de 16.000 ptes. per setmana en alimentació.
Coca-Cola ven un milió de llaunes
cada hora a tot el món.
Hi ha vint milions d´aturats
a Europa.
Barbie ven dues nines cada segon.
2.800 milions d´habitants del planeta viuen amb menys
de 2 dòlars diaris.
El 70% dels habitants del planeta no tenen telèfon i
el 50% no tenen electricitat.
El pressupost mundial de despeses militars
supera els 4.000 miliards de dòlars, o sigui el
doble del deute extern dels països subdesenvolupats.
La fortuna personal de Bill Gates equival
al PIB de Portugal. La de Claudia Schiffer és valorada
en uns 5.000 milions de ptes.
250 milions d´infants
del món treballen per molt poques pessetes l´hora.
....Cada
dia, les 200 fortunes més grans del món s´incrementen
amb 500 dòlars per segon.
...Es
calcula que el 25% de totes les espècies animals podrien
ser esborrades de la superfície terrestre abans del 2025.
La
xifra de negocis de General Motors (168.000 milions de dòlars)
equival al PIB de Dinamarca.
Moltes vegades els ajuts
serveixen, sobretot, per donar beneficis a empreses pròpies.
Moltes donacions es fan en funció d´allò
que l´Estat vol vendre i no d´allò que el país
en desenvolupament necessita.
El percentatge d´ajut dit humanitari que
els estats condicionen a gastar en empreses pròpies varia
d´un lloc a un altre. A l´Estat espanyol significava,
el 1994, més del 70% dels ajuts -l´any següent
va ser només del 22%. Aquell mateix any per al Regne Unit
era del 55% i per a Bèlgica superava de poc el 50%. A l´altra
banda, els Països Baixos només condicionaven el 10%
dels ajuts.
...Un
dels comerços més immorals i per al qual també
s´atorguen ajuts és el d´armes.
Entre 1983 i 1992, els països de la Unió
Europea varen gastar 40.168 milions de dólars en armes,
mentre que els països africans s´hi gastaren 25.572
milions.
En percentatge del PIB, però, la despesa d´aquests
és molt superior. Països que no dediquen a sanitat
ni el 5% gasten més d´un 10% en armes. El
Marroc, per exemple, dedica 17´9% del PIB a defensa,
un 17´3% a educació i un 3´4% a sanitat. Uganda
inverteix el 25´2% en defensa, el 14´9% en educació
i el 5´1% en sanitat.
La compra d´armes
té un gran impacte en el deute extern.
Es calcula que del 20% al 30% del deute extern
acumulat prové de la compra d´armament.
Les exportacions d´armament dels països que el compren
poden beneficiar-se de crèdits oficials.
A l´Estat espanyol, segons l´ONG Intermón,
la compra d´armament es beneficia de crèdits del
Fons d´Ajut al Desenvolupament, que han de ser destinats
forçosament a béns proporcionats per empreses espanyoles.
Aquests fons, amb baixos interessos i facilitats de pagament,
han servit per a la compra d´armes per part de països
on hi ha conflictes armats, com Lesotho o Angola, en comptes de
millorar la qualitat de vida en aquests i altres llocs. L´estudi
destaca que aquests països que han rebut ajuts per a armament
no n´han rebut, en canvi, per a alimentació, salut
o agricultura.
|
