|
DESEQUILIBRIS
LABORALS
A l´Estat espanyol, el 1996, els
sous dels directius varen tenir increments elevats: 6'39% per
a un director general, 8'12% per a un director d´unitat
de negoci, 4'35% per a un director comercial. Els anys següents
hi ha hagut augments semblants o, en tot cas, sempre superiors
a l´IPC..Mentre
es demana que els augments de sou no superin la inflació,
aquestes remuneracions pugen força més.
Darrere
l´anomenat miracle asiàtic, s´hi amaguen unes
condicions de treball dures, una assistència social gairebé
nul·la i un creixement desordenat.
"Si la població
del món tingués la productivitat dels suïssos,
els hàbits de consum dels xinesos, l´instint igualitari
dels suecs i la disciplina social dels japonesos, el planeta podria
suportar moltes vegades la seva actual població sense privacions
per a ningú. D´altra banda, si la població
mundial tingués la productivitat del Txad, els hàbits
de consum dels Estats Units, els instints antiigualitaris de l´Índia
i la disciplina social de l´Argentina, aleshores el planeta
no podria suportar res que s´acostés a les seves
xifres actuals." Lester
Thurow.
La població actual
del planeta cabria, per espai, a Amèrica del Nord, però
la Terra no podria resistir si tothom tingués el consum
mitjà dels nord-americans.
La cultura de la satisfacció.
Hi ha qui veu la situació
actual de desequilibris com bona o la menys dolenta. Això
ens porta al que l´economista John Kenneth Galbraith ha
anomenat encertadament "la cultura de la satisfacció".
Aquells que la integren creuen que reben el que es mereixen, s´estimen
més que l´Estat no actuï perquè prefereixen
estalviar-se més impostos i despeses a curt termini, i
accepten ajuts públics quan els receptors són financers,
grans industrials o militars, però s´hi neguen quan
s´han de dedicar massa mitjans als pobres. La darrera característica
és la tolerància que els satisfets tenen
envers la diferència d´ingressos. En resum, accepten
aquesta convenció:
"El cost de la prevenció de qualsevol atac a la pròpia
renda és la tolerància a una major renda per a d´altres.
L'opulència esplendorosa dels molt rics és el preu
que paga la majoria electoral satisfeta per poder retenir el que
és menys però que està molt bé, de
totes maneres."
Galbraith es refereix als Estats units i explica que aquesta postura
és la de la majoria de gent que vota. Com que allà
sol votar el 50% o menys, s´endevina que els insatisfets
són majoritaris en la part que s´absté.
Que l´egoisme dels satisfets no
serveixi de coartada per amagar informació. Existeixen
desequilibris i les condicions actuals els potencien. Hi ha una
degradació ambiental que sobretot perjudica certs grups,
que per cert són la majoria d´habitants del planeta.
.La
xifra de negocis de Microsoft equival al producte nacional brut
de Bèlgica. La fortuna de Bill Gates és
valorada en 100.000 milions de dòlars.
...Despeses
en publicitat dels principals anunciants francesos (1998):
Vivendi ...................51.000
milions de pessetes.
L´Oréal ....................45.000
Peugeot-Citröen .......45.000
France Telecom .......38.000
Nestlé ......................38.000
Madone ...................33.000
...A
la televisió, una llei prohibeix que s´esmentin marques
en programes per tal d´evitar la publicitat clandestina.
En realitat, això impedeix criticar-les. Les marques
tenen el dret d´expressar-se tant com vulguin (i aquest
dret el paguen molt car), però nosaltres mai no podem replicar.
Extret del
llibre "No Logo", de Noemi Kleyn.
|
