|
L´HOME I LA NATURA
A l´aurora de l´odissea de l´espai, les nostres
representacions culturals perpetuen una concepció pejorativa
del que ve de la Terra, mentre que tot el que hi ha al cel és
elevació, bellesa i espiritualitat.
Es destinen quantitats considerables a escoltar eventuals missatges
d´extraterrestres, però continuem sords a la natura
animal. Reduïm els animals a pilons de molècules i
obtenim vaques boges; en canvi, enviem una sonda marciana de 25
milions de dòlars i ningú no troba estranya aquesta
recerca d´alguna molècula viva a Mart mentre destruïm
el planeta blau i els animals que hi viuen.
Els antropòlegs han posat de manifest la vasta trama que
ens uneix a l´arbre de l´evolució. Ens pensàvem
que l´evolució anava cap a nosaltres, però
en realitat som els únics supervivents de la nostra nissaga.
Això vol dir que només som a la Terra de pas. Però
aquesta angoixa es dilueix perquè estem descobrint uns
germans meravellosos, els ximpanzès i els bonobos.
El repte del s.XXI és redefinir el
lloc de l´home a la natura.
L´amenaça més gran d´extinció
potser és la que fem suportar ara mateix al planeta amb
la pol·lució, la deforestació i les intrusions
cada cop més massives en els ecosistemes naturals. En aquests
últims quatre segles, només a causa de l´home,
la velocitat d´extinció d´espècies ha
arribat a una mitjana de 2´7 per any, amb 151 espècies
de vertebrats superios. Quan a més constatem les conseqüències
de certes polítiques ramaderes, que funcionen comptant
amb el desboscament massiu i la pastura intensiva, esdevé
urgent prendre mesures per tal de preservar la biodiversitat.
La recerca de noves molècules útils per al benestar,
procedents del món vegetal i animal, es desenvolupa en
un context difícil, ara que hem fet desaparèixer
per sempre més certes plantes i certes espècies
animals.
Preservar els animals i els ecosistemes
és garantir el futur de l´home.
Només podem crear noves varietats d´espècies
al laboratori i a condició de mantenir-les en un medi protegit.
Aquestes varietats, deixades en llibertat, tindrien molt poques
possibilitats de supervivència.
Els perjudicis del mercantilisme salvatge poden ser terribles,
pot passar qualsevol cosa si tot està permès mentre
serveixi per guanyar diners: n´és una prova l´amenaça
de les vaques bojes o el risc del control de la producció
mundial per part d´unes quantes multinacionals, gràcies
a la patent dels organismes genètics modificats. Cal anar
amb compte amb els perills que amenacen els animals domèstics
i que ens amenacen a nosaltres a través seu. El principal
rau en la tendència a les estabulacions.
A remarcar el fet que molts contemporanis nostres es comprometen
en la defensa exclusiva dels animals, tal com d´altres es
comprometen en les tasques humanitàries, i això
potser és l´expressió d´una crisi moral
de la civilització quan aquest compromís porta massa
sovint a confondre de manera exagerada la causa dels homes i la
dels animals, fins al punt d´idealitzar els animals per
rebutjar més els homes. Ha arribat l´hora de considerar-los
a tots com el que són, amb un respecte ben entès
per la vida i els éssers.
Com més descobrim la condició
animal, més subratllem la dimensió humana.
En un món on tot fos blau, seria impossible pensar en el
concepte blau. Per poder-ho fer, és absolutament necessari
que hi hagi un altre color.
Molt possiblement, al s.XXX hi haurà polítics que
s´inventaran lleis per prohibir que els homes freqüentin
aquests éssers anomenats animals, els quals embrutaran
la nostra preciosa civilització tècnica. L´artifici
de la tècnica és la nova ecologia. D´altra
banda, es limitaran els animals de consum com a reacció
als innombrables problemes sanitaris generats per les estabulacions
industrials.
Però encara hi ha pobles que viuen en perfecta harmonia
amb els animals. Ells són els veritables ecologistes del
s.XXI i no han necessitat mai de cap partit polític per
saber que la natura és fràgil i que és partícip
de la nostra evolució des que vam aparèixer a la
Terra.
La nostra definició de l´animal és absurda:
és el no-home, un ésser menys, una definició
per amputació que no s´adiu amb els descobriments
més recents. El tercer mil·leni serà el del
descobriment dels mons animals. És la primera vegada a
la història de l´home que som capaços de descobrir
i d´entendre els mons mentals dels animals. El
dia que acceptem finalment que els animals disposen d´un
pensament sense paraules, sentirem un profund malestar pel fet
d´haver-los humiliat i considerat com eines durant tant
de temps.
|
