Busca al web:

altres infos:

.Els Estats Units llencen a l´atmosfera gairebé 30 vegades més diòxid de carboni per càpita que l´Índia.
Per bé que el creixement de la població nord-americana sigui més lent que no pas l´indi, cada any la contaminació dels Estats Units creix el doble que la de l´Índia. Els 1´3 milions de persones que neixen als Estats Units provoquen l´emissió del doble de diòxid de carboni que els 18 milions de nous ciutadans que cada any té l´Índia.

..En el cas de l´Índia, observem que es produeix una discriminació de la dona i de la gent gran. Homes i nois reben més aliment que no pas dones i noies, mentre els joves en reben més que no pas els grans. Això es fa perquè són homes i nois joves els que porten el pes d´aconseguir els recursos per sobreviure. Però la discrimació de la dona té influència en el creixement demogràfic. Allà on hi ha més fecunditat és on les dones pateixen més analfabetisme, menys accés a treball remunerat i poc poder de decisió.
..En aquests països hi pot haver tradicions culturals o religioses que promoguin tenir força fills. Però és evident que a molts hi ha una pura necessitat de supervivència. Aconseguir recursos fa necessàries moltes mans. D´aquesta forma els fills són una forma d´obtenir més recursos, tant a curt com a llarg termini - a la vellesa dels pares.

La penúria ambiental ja ha contribuït a conflictes violents a diverses parts del món.

L´aigua del riu Jordà:

La lluita pels recursos hídrics en aquella zona és un dels elements clau en el conflicte àrabo-israelià. El repartiment de territoris té molt a veure amb l´accesibilitat als aqüífers i al control de les fonts del Jordà, situades als Alts del Golan. Si bé hi ha molts factors polítics, econòmics i ideològics, Holmer-Dixon conclou que l´escassessa de´aigua i les seves conseqüencies econòmiques contribueixen a la tensió existent entre tots dos grups.

Bangladesh i l´Índia:

Els problemes d´aigua entre Bangladesh i l´Índia són una font de conflictes important. Sobretot donat el rapidíssim creixement de la població bengalí, que el 2025 podria ser de 235 milions, el doble que ara. Aquest problema es barreja amb els desastres naturals que afecten Bangladesh, com ara les avingudes d´aigua, probablement afavorides per la desforestació de l´Himàlaia, i els problemes de les zones costaneres deguts al canvi climàtic.

El DDT.
...Un dels perills dels compostos clorats, com el DDT, és la seva bioacumulació. Quan entra a la cadena alimentària, les concentracions augmenten i això fa que els seus efectes siguin més intensos. A mesura que ens enfilem en les espècies, la concentració és més elevada. El nivell detectat en el placton és 250 vegades superior al que hi ha a l´aigua. A les granotes és 2.000 vegades superior, en els peixos 12.000 vegades i en els ocells colimbs que mengen peix 80.000.

LA GLOBALITZACIÓ DEL MERCAT.

...Les manipulacions genètiques introdueixen pollastre en la patata, escorpí en el cotó, hàmster en el tabac, tabac en l´ensisam, home en el tomàquet.
...Paral·lelament, cada vegada hi ha més gent de trenta anys que pateix càncers de ronyó, d´úter, de pit, de recte, de tiroide, d´intestins, de testicles, i els metges no saben perquè. Fins i tot els infants n´estan afectats: augment del nombre de leucèmies, i de tumors cerebrals, epidèmies de bronquiolitis l´una rere l´altra a les grans ciutats... Segons el professor Luc Montagnier, l´aparició de la sida no s´explica només per la transmissió del virus VIH sinó també pels cofactors "vinculats a la nostra civilització": menciona la "pol·lució" i "l´alimentació", que afeblirien les nostres defenses immunitàries.
....Cada any disminueix la quantitat d´esperma. La fertilitat humana està amenaçada.
... Abans hi havia seixanta varietats de pomes. Ara només en queden tres.
....Abans els pollastres necessitaven tres mesos per ser adults. Avui, entre l´ou i el pollastre venut a l´hipermercat només passen 42 dies, en condicions espantoses (25 animals per metre quadrat, alimentats amb antibiòtics i ansiolítics).
....Fins als anys setanta, es podien distingir deu gustos diferents de camemberts normands. Avui com a màxim tres.
....A la Coca-Cola (250.000 milions de pessetes de pressupost publicitari el 1977), ja no s´hi posa cocaïna, però hi ha àcid fosfòric i àcid cítric perquè es tingui la il·lusió que fa passar la set i crear una dependència artificial.
....A les vaques lleteres se´ls dóna farratge ensitjat que fermenta i provoca cirrosi. També ingereixen antibiôtics que creen soques de bacteris resistents, que sobreviuen a continuació en la carn venuda (i no cal esmentar les farines de carn que produeixen l´encefalitis espongiforme bovina). La llet d´aquestes mateixes vaques conté cada vegada més dioxines, conseqüència de la contaminació dels pasturatges.
...Els peixos de piscifactoria són alimentats, ells també, amb farines de peixos i amb antibiòtics.
...Les maduixes transgèniques a l´hivern ja no es glacen, gràcies a un gen trasplantat d´un peix de mar freda..

...Màquines de rentar que no poden espatllar-se però que cap fabricant no vol llençar al mercat.
...Algú ha inventat unes mitges que no es desfilen però una marca de pantis li ha comprat la patent per destruir-la.
...El pneumàtic impunxable és guardat al calaix (al preu de milers d´accidents mortals cada any).
...El lobby petrolier fa tot el que pot per endarrerir la generalització de l´automòbil elèctric (al preu d´un augment de gas carbònic a l´atmosfera, que suposa l´escalfament del planeta, l´efecte hivernacle, probablement responsable de moltes catàstrofes naturals que es produiran d´aquí al 2025: huracans, fosa del casquet polar, elevació del nivell del mar, càncers de pell, sense comptar les marees negres).

Autos immòbils. 2.500 milions de cotxes al món l´any 2050.