| |
LA QÜESTIÓ CATALANA I ALGUNES TRADICIONS NOSTRADES.
...S´han fet estudis diversos
dels impostos catalans no retornats.
...D´estudis públics
ha d´haver-n´hi però mai no es fan públics.
Tots coincideixen a estimar que els impostos no retornats suposen
uns 8.000 milions d´euro.
...Jo he fet alguns negocis amb
alemanys de l´antiga RFA, i els he sentit opinar. Ningú
els acusa de segregacionistes quan treuen foc pels queixals per
haver de pagar el que paguen d´impostos excepcionals (ben
especificats i desglossats a la nòmina) en concepte d´ajuda
a la unificació amb l´antiga RDA. Una tasca immensa
que només podem valorar els qui visitem els länder
que un dia van ser comunistes: aeroports nous, autopistes, edificis,...Tot
s´ha hagut de fer nou i a nivell alemany, és a dir,
amb una altíssima qualitat. Però pocs catalans,
i encara menys la resta d´espanyols, saben que, per als
alemanys occidentals, l´esforç fiscal per càpita
que els representa la reunificació, és el mateix
que el que han de suportar els catalans en concepte d´impostos
no retornats. Si tenim en compte el nivell de vida alemany i l´espanyol,
i el temps que fa que hi contribuïm i el que fa que hi contribueixen
ells... Em sembla que no cal insistir-hi.
....Tothom, sigui quina sigui
la seva ideologia, ara ja manifesta obertament que el desequilibri
impositiu català és injustificable.
...¿Algú ha fet un
estudi comparatiu entre el que paga a Espanya un habitant de la
Toscana, posem per cas, i un català pel simple fet de poder
vendre els seus productes a Andalusia?
¿Quin és el peatge que una empresa toscana ha de
pagar al Regne d´Espanya per poder vendre els seus productes
a Andalusia? La resposta és pràcticament res, gairebé
zero -bé, hi ha la contribució d´Itàlia
als fons estructurals i de desenvolupament regional, però
són realment limitats. Per tant, si el cost d´aquest
dret per a un toscà és pràcticament zero
euros, aleshores, per què els catalans hem de pagar una
compensació absolutament desproporcionada a les arques
espanyoles per poder fer el mateix que fan els habitants de la
Toscana? El concepte d´haver de pagar per vendre ha
adoptat entre els catalans carta de naturalesa.
...Què pensariem els catalans
si haguéssim de pagar per poder col·locar els nostres
productes al Tirol o a Sicília?
...Tenir un català com a
ministre al govern espanyol ja no significa tenir una pota catalana
a Madrid. Un ministre català és una pota madrilenya
a Catalunya.
...El govern de Madrid, al cap i
a la fi, defensa els seus interessos, però els nostres,
qui els defensa? La Generalitat? Les provincials dels partits?
Quin fart de riure! La funció pública està
tan desprestigiada i sotmesa a una demagògia de tan gruix
que, si avui li oferissin el càrrec de conseller a algú
amb dos dits de front i que no fora polític professional,
arrancaria a córrer espaordit amb les mans al cap.
...Si durant dues legislatures (primer
amb el PSOE i després amb el PP) CiU ha tingut el poder
suficient perquè els balanços fiscals Catalunya-Resta
d´Espanya es fessin públics i això no ha tingut
lloc, caldrà preguntar-se perquè, i n´haurem
de treure conclusions intel·ligents i enraonades. Es detecten
determinats interessos mesquins, individuals i, probablement,
corruptes, que fan que una bona part de catalans de partit sàpiguen
posar-se d´acord amb gran eficàcia. I fan que l´entrellat
empresarial més competent cada dia es vagi allunyant més
dels interessos públics, i se´n desentenguin. Està
obligat a pagar per moltes coses a canvi de res, inclosos uns
emissaris a Madrid que ja no tenen sentit.
...Tot s´accepta en nom d´un
pragmatisme arran de terra. A vegades es pot observar com
membres d´aquesta colla de pragmàtics d´última
generació es fan el catalanista, dipositant flors al monument
d´en Rafael de Casanova, o a la tomba d´en Macià,...No
hi ha ningú que els pugui ensenyar bona educació?
La situació s´ha degradat notòriament. ...L´aparador
polític dels municipis està a l´alçada
d´aquesta hipocresia. L´aspecte és el d´una
democràcia formal, però en realitat molts alcaldes
exerceixen de Mussolini de carnestoltes.
...Els nostres polítics de
transició van agafar tots els ingredients (llei de finançament
de corporacions locals, llei de finançament de partits,...),
els van barrejar ben barrejats, i van decidir d´encetar
una campanya publicitària de caràcter permanent
-sense limitacions de mitjans- que té, com a objectiu principal,
evitar que la gent s´adoni que el govern del seu poble és
una broma de triple mal gust: cara, corrupta i perillosa. Com
passa amb tots aquells defectes que són freqüència
de les normes i vicis establerts durant la transició, tenim
mala peça al teler. En aquell moment hi havia diverses
alternatives i, si s´hagués estat menys predisposat
a la demagògia i la comèdia, s´hauria pogut
triar un model on els ajuntaments fossin més aviat òrgans
administratius. Com succeeix al Regne Unit, on deixen la política
de partit per a la Cambra dels Comuns, que, en aquests afers,
és infinitament més seriosa i eficient. Però
ja se sap que nosaltres hem esdevingut experts en democràcia
i ens dediquem a donar lliçons d´aquest tema als
britànics.
...Però quina és la
nostra tradició municipalista? En tot cas, la que
va estimular Franco -la política del totxo i la corrupció-
, aquesta és l´ única que ha arrelat. Perdó,
he de rectificar. I tant que tenim tradició municipalista!
Busquin als diccionaris la paraula "alcaldada". Cal
celebrar amb joia que aquest mot constitueixi la gran aportació
ibèrica a l´ideari municipalista internacional, perquè
no existeix cap traducció d´aquesta paraula en llengües
europees que no sigui "abús d´autoritat".
..La corrupció no és
un vici nou -no es pot pas acusar la transició d´haver-lo
instaurat. Només calia potenciar-lo convenienment.
CORRUPCIÓ
I PODER
...Les reqüalificacions
de terrenys afavoreixen la corrupció més descarada
i escandalosa, no garanteixen els drets dels individus, que observen,
indefensos, com els cacics del poble van fent la seva, amb impunitat
total. Es pot afirmar sense embuts que la reqüalificació
afavoreix la corrupció. Dur a terme una tasca que és
de conseqüències irreversibles requeriria un seguit
de controls i auditories que inexplicablement, només semblen
exigibles als asalariats que paguem impostos.
..."Compro els terrenys
ara, i després l´ajuntament els reqüalificarà,
que ja m´ho ha mig insinuat l´alcalde."
...La manca de garantia de drets
individuals és total i absoluta. Posem per cas que uns
senyors han comprat una casa en un indret on se´ls ha dit
que només es poden edificar cases individuals. Algú
pensa que tenen garantia jurídica? Pffff! Innocents! Un
bon dia, alehop!, l´ajuntament ha decidit que ara s´hi
poden edificar pisos, i s´ha acabat.
...La majoria d´ajuntaments
administren els terrenys com els dóna la gana, amb l´interès
més immediat i primari: cobrir les necessitats del seu
ajuntament i del seu partit.
...Un habitatge
que el 1986 tenia un preu equivalent al doble del salari anual
d´un bon professional titulat, guarda ara, el 2002, una
proporció de cinc vegades el salari actualitzat de la mateixa
categoria professional. Ara, el pis li costa cinc vegades més.
...No hi ha estudis oficials sobre
la corrupció pública, però he llegit als
diaris que es calcula que entre un 3% i
un 5% de l´import de l´obra pública
del país va a parar a finançaments irregulars (molts
assegurarien que és molt més).
- Ara entenc l´afer dels ponts i les carreteres mal
fetes. Vet aquí que cap estament públic acostuma
a querellar-se mai contra cap constructora. Com si hi hagués
un pacte de no-agressió. Només hi ha demandes de
particulars per pisos mal acabats. És estrany!
...No estaria malament, en situacions
irregulars, investigar la falta de coratge (mira que sóc
prudent!) que demostren els polítics catalans quan s´han
de barallar amb els de Madrid. Cal suposar que immediatament sorgeix
algú disposat a fer-los memòria d´alguns records,
o d´unes relaitats presents...
La llei del cercle.
...A casa nostra l´endogàmia
política està representada per un cercle de persones,
una de cada partit o tendència. Un cercle tancat, on cada
polític, en comptes d´estar agafat de mans amb els
del costat (com quan es ballen sardanes), utilitza només
la mà dreta per agafar l´orella del col·lega
immediat i, si l´hi rebrega, li fa mal. Ell, al seu torn,
té l´orella agafada pel veí de la seva esquerra.
Quan un dels components del cercle comença a parlar d´afers
de corrupció que afecten un altre component de la colla,
l´element al·ludit estreny l´orella del company
immediat. L´afectat, com que no té un altre mètode
de reacció eficaç, estreny, al seu torn, l´orella
del següent. Així successivament. Quan la rebregada
arriba al que parla d´inconveniències, detecta un
mal a l´orella. Arribat aquest precís moment, l´indiscret
deixa automàticament de parlar de corrupció. I tot
queda com estava abans que l´insensat bocamoll, en un atac
d´inconsciència, hagués començat a
parlar d´afers dels quals ningú n´ha de fer
res. Així, tot torna a la calma habitual que ha fet de
la política, i de la premsa catalanes, un exemple llegendari
de moderació, un model a seguir per tothom d´ençà
de la transició.
...Aquest patró de comportament
fa que ja ningú s´atreveixi a parlar de corrupció.
En general, aquesta sembla la praxis habitual de la classe política
d´alt nivell. Però és que d´ajuntaments,
a Catalunya, n´hi ha gairebé mil! I d´entre
aquest grapat d´entitats públiques, segur que n´hi
ha un percentatge voluminós de corromputs.
.. França no només
ha servit als Borbons per ensenyar-los com havien de maltractar
el país. Curiosament els alcaldes catalans han après
un grapat de mals vicis francesos -no en canvi els bons costums,
com ara l´eficàcia en el servei públic.
TOT TÉ UN PREU.
. ..La
política catalana ha esdevingut un gran circ, en benefici
de la imatge de polítics falsament progressistes i políticament
correctes. No es poden cedir més diners i nivells de decisió
a les corporacions locals sense abans tallar la corrupció
generalitzada. Abocar-hi més recursos, en la situació
present, equival a afegir més rovells i oli a una maionesa
que fa estona que és agra.
...Efectes en el govern d´un
país? Dolents. Estralls a la llarga, causats per la corrupció
a cada petit racó d´un país? Mortals!
...El problema és la corrupció
generalitzada. I Catalunya tendeix al suborn generalitzat.
Quan un policia municipal de baixa graduació et demana
quatre calés per no posar-te una multa...o per no xerrar
massa...o s´aprofita del seu càrrec públic
per a certes il·legalitats o estafes...
...L´atreviment, l´escassa
vergonya i la barra que han demostrat molts polítics (molts
d´importants però també els centenars de petits
regidors que posseeixen una empresa sospitosa de favors,...) han
fet que la prudència i posar-se vermell hagin esdevingut
cosa del passat. Ara ja és habitual tenir notícia
d´empleats d´empreses que cobren per seleccionar:
caps de compra, caps de serveis ben insignificants, directius,...
També és fàcil que ens parlin d´inspeccions
que poden ser "torejades" amb quatre xavos. És
normal perquè, si els polítics fan accions poc ortodoxes,
surten a la premsa, els fan homenatges i tenen impunitat, perquè
no ells? Perquè no el Vaquilla? I d´aquí surt
el camí que porta a la generalització: la manca
absoluta d´autoritat moral i ètica. ¿Com poden
els polítics que ens representen comandar batallons d´inspectors
d´hisenda que fiscalitzen tots i cadascun dels comptes que
un individu té si, al mateix temps, aquests polítics
gaudeixen d´una impunitat total?
...Per investigar-me a mi, fins i
tot un funcionari municipal de tercera pot arribar a tenir dret
a mirar-me els calçotets i posar-me multes. Per investigar
un partit o un polític, cal 1) anar a l´Audiència
Nacional i 2) que els "col·legues corporatius"
li aixequin l´immunitat-impunitat corresponent.
La corrupció que avui ens envolta no té fisures
i es fa difícil d´atacar.
...Se´ns vol fer veure que
el món es globalitza, i que hi ha coses que no es poden
governar des d´aquí. Però els que regulen
els afers micropolítics, els que poden donar-los solució,
aquests deixen que la corrupció habiti entre nosaltres
amb l´excusa que està aixoplugada sota un pretès
paraigua democràtic. Tot té un preu.
|
|
