Extractes del llibre "PHN: la raó d'estat contra l'Ebre i la terra"

El desenvolupament de les obres del PHN, amb diners públics i amb beneficis privats, no és un mitjà per transvasar aigua sinó el primer negoci que faran a costa de les Terres de l'Ebre i de la seua gent. Si sabérem quines empreses construiran les preses, els embassaments, les canalitzacions,...sabríem amb certesa qui finançarà les campanyes electorals de determinats partits polítics i els comptes privats d'alguns dels seus dirigents.

Canviar l'aigua del Xúquer per l'aigua de pitjor qualitat de l'Ebre accelera la destrucció de l'Albufera, les marjals de Moro, Almenara i d'altres zones humides valencianes, alhora que augura la desaparició d'espècies autòctones que seran desplaçades per espècies procedents de l'Ebre.

Segons l'informe de WWF/Adena sobre impacte ambiental, a moltes zones on estan projectats embassaments es produirà un efecte negatiu sobre paisatges i cultures en llocs on el desenvolupament rural es basa en el manteniment de la integritat dels paisatges, cultures i valors del medi natural no modificat.
Segons aquest informe, el PHN dissenya un model més desequilibrat de desenvolupament, augmentant la tendéncia a la concentració de l'activitat econòmica en la zona sud del País Valencià, Múrcia i Almeria, seguint un model insostenible, beneficiós per a determinats interessos particulars, econòmics i polítics a costa d'altres zones de l'Esta espanyol. La perspectiva del transvasament, a més, alimentarà les ja desmesurades ànsies d'expansió dels conreus de regadiu, en una zona ja de per si rica, els beneficis de la qual es mantenen gràcies a la mà d'obra més barata procedent de la immigració. Igualment abona la perspectiva immobiliària salvatge, aparellada a la requalificació i l'especulació urbanística.

Pel que fa a la opció de transvasar aigua del Roine, es pot donar el cas que si el Govern del PP no aconsegueix obtenir fons comunitaris suficients per finançar el PHN i, a més, es demostra científicament inviable l'extracció de 1.050 hm3 de l'Ebre, el poder espanyol insisteixi en el capteniment d'avançar com sigui el transvasament de l'Ebre, encara que l'única manera de fer-ho sigui, precisament, acceptant la portada d'aigua del Roine però no fins a Catalunya, sinó fins a Almeria. Aleshores, una autopista hidràulica, de peatge escalar, creuaria el nostre país de dalt a baix i es donaria la paradoxa que seria el Roine el que faria viable el transvasament de l'Ebre.